El paper de la premsa catalana en la implantació dels canvis ortogràfics de 2016

Hem publicat un article al número 29 de Treballs de Sociolíngüística Catalana en el qual es parla, principalment, de la ràpida implantació dels canvis ortogràfics del català de l’any 2016 (coneguts per la supressió de la majoria d’accents diacrítics) a la premsa del país. També es discuteix el paper de les acadèmies de llengua (tant a Catalunya com a d’altres comunitats lingüístiques) i la seva autoritat.

El podeu llegir sencer aquí.

La traducció del català al castellà

He publicat un article al Journal of Multilingual and Multicultural Development sobre la traducció del català al castellà, en el qual es vol demostrar que la pèrdua d’elements que pertanyen a la cultura d’origen en la traducció legitima el paper dominant de la cultura d’arribada. Es titula Translating non-canonised texts from a minority culture into a hegemonic culture: a case study in Catalonia.

Aquí en teniu el resum:

This paper explores the translation of non-canonised literature from a minority culture (Catalan) into a hegemonic culture (Spanish). In particular, it focuses on the ideological and sociocultural factors which lead the translator to purge the translation of idiosyncratic elements pertaining to the source culture. The aim is to show that the omission of such identifying features not only causes a loss of source culture elements in the target text, but it also legitimates the hegemonic role of the dominant culture. To demonstrate this I will show how specific features from the original are concealed in the target text – in the translators’ deliberate act of making the source culture invisible – so that the translation can be published in the Spanish market. The concepts of hegemony, power, and consent, borrowed from cultural studies, form the theoretical grounds underpinning this study, which also vindicates the relevance of this discipline to understand how translation operates in the asymmetric exchange between Catalan and Spanish cultures.

Blog de dubtes lingüístics en català

Sovint, quan escrivim, dubtem de si una expressió o paraula és correcta. Si el corrector del processador de textos de l’ordinador (segurament el de Microsoft Word, potser el de l’Open Office) diu que és allò és correcte, ho donem per bo. Sabem, però, que hi ha coses que no acaben de sonar bé, expressions o paraules que ens fan ballar el cap i, moltes vegades, el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans no ens en diu res. No tenim una gramàtica oficial actualitzada per a qüestions de sintaxi que es pugui consultar i hi ha coses que no es troben fàcilment. Tenim llibres d’estil al nostre abast que ens recomanen una cosa o altra per a temes com les majúscules o el tipus de lletra, però sembla que no hi ha unanimitat pel que fa a algunes qüestions. El sentit comú i la coherència, doncs, són el més important.

Creiem que els dubtes lingüístics que es generen quan escrivim o parlem creen inseguretat i fan que el català es percebi com si fos una llengua difícil. Això, és clar, no contribueix a fer del català una llengua normal, fet que s’agreuja amb la interferència del castellà, especialment en contextos informals. Per tot això, aquest blog vol ser una eina de consulta per als dubtes lingüístics de tota mena. Aquest espai també vol ser un lloc per al debat sobre coses que se senten pel carrer o als mitjans de comunicació. Si penseu que el model de llengua de TV3 per als doblatges de pel·lícules sona postís o si voleu criticar el parlar d’alguns presentadors de RAC1, aquí també ho podem fer. Feu-nos arribar les vostres preguntes o comentaris i fem que el català evolucioni cap a on nosaltres, el conjunt de parlants, volem!